Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

vector -a

adj. [BI] [MD] Que transmet gèrmens patògens d'un individu a un altre. Insecte vector de bacteris.
m. [MT] Element d'un espai vectorial. Vector fix. Vector lliure. Vector lliscant o lliscador.
m. [IN] Matriu amb un sol índex.
m. [LC] [FIF] Magnitud en què, ultra la quantitat, cal considerar el punt d'aplicació, la direcció i el sentit, que es representa per un segment de recta el sentit del qual s'indica amb una sageta i la longitud de la qual és el seu mòdul o valor absolut.
[FIF] [FIN] vector d'estat Element que permet d'expressar el conjunt de propietats d'un sistema, descrites amb una estructura suficient perquè puguin ésser tractades mitjançant els mètodes matemàtics propis dels espais lineals, o d'espais funcionals més generals.
[FIF] [FIN] vector d'ona Donada una ona, vector la direcció del qual en cada punt de l'espai és la de propagació de l'ona en aquest punt, i el mòdul del qual és el nombre d'ona.
[FIN] vector polarització Vector que equival al moment dipolar per unitat de volum que apareix en cadascun dels punts d'un dielèctric sotmès a un camp elèctric.
[MT] [FIN] [FIF] vector propi En un espai vectorial que té definida una aplicació lineal, vector no nul que s'aplica en un múltiple d'ell mateix.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions